ORFES DEL TERCER SECTOR

El teixit associatiu és una peça fonamental per consolidar una societat democràtica i prospera que tengui per principis la participació ciutadana, la millora de la justícia social, el respecte al medi ambient, la normalització cultural i lingüística o la defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles. A Menorca no ens falten els exemples que demostren la seva importància en el progrés social. Sense ell avui no podríem parlar de moltes de les conquestes que avui gelosament tota la societat celebra, com, per exemple, la recuperació de l'ús social del català, la protecció dels espais naturals o la integració dels col·lectius més desfavorits.

Al nostre teixit associatiu li queden encara moltes fites per assolir. El nivell a què han arribat algunes de les societats més avançades és encara molt superior al nostre. Patim dèficits socials massa importants que reclamen el nostre esforç. Per assolir aquestes fites cal alguna cosa més que una consciència política i social de la importància del teixit associatiu, que més o manco ja hi és: fa falta un replantejament, en alguns casos profund, de la tasca que fan les entitats socials així com de la política que aplica l'administració.

Per una banda és necessari que el teixit associatiu faci un esforç per redefinir l'òptica des de la qual treballa. És necessari superar la falsa dialèctica entre col·laboracionisme i resistencialisme a què moltes entitats es veuen abocades. No es tracta ni de col·laborar acríticament amb les institucions, esdevenir la corretja de transmissió del poder, ni de caure en el resistencialisme heroic incapaç de formular plantejaments en positiu. Totes dues postures cauen en la mateixa trampa en situar, en sentit positiu o negatiu, l'administració al centre del seu treball. Cal anar més enllà tant de la pretensió molt comú en molts ajuntaments d'allunyar l'associacionisme dels temes importants, com del que reclamava a les entitats cíviques Joan Caules a una taula rodona organitzada pel Fòrum d'ONG a Alaior el 29 de setembre: “fotre canya als polítics”. No es tracta ni de legitimar ni de deslegitimar cap institució, sinó tot el contrari.

Des del meu punt de vista del que es tracta és de treballar en favor d'alternatives socialment viables. Cal fer una feina en positiu que creï ja ara un món millor, ja sigui creant estructures socials més justes, fomentant el diàleg i la reflexió crítica o, perquè no, si cal, lluitant contra situacions injustes que qualsevol òrgan de poder pugui crear. Es tracta, bàsicament, d'esdevenir motor del canvi social, és a dir, de posar el centre la societat i no l'administració. L'opció que planteig no exclou ni la col·laboració ni la resistència envers l'administració, totes dues són necessàries, sinó que prioritza la construcció d'alternatives. Sortosament a Menorca ja hi ha col·lectius que estan formulant plantejaments com els que aquí reclam.

Aquest esforç de redefinició no tindrà èxit si no ve acompanyat alhora d'un replantejament de la política de l'administració envers l'associacionisme. Durant aquests 25 anys de democràcia realment no hi ha hagut encara prou voluntat d'anar més enllà del merescut respecte al teixit associatiu. És més, hi ha hagut majoritàriament una clara política desincentivadora i desmobilitzadora (paradoxalment només en la política empresarial hi trobam excepcions destacades). Ha predominat una concepció fortament estatista i centralista, tant a la dreta com a l'esquerra, que no ha deixat lloc al tercer sector dins l'organització social. Des de les concepcions marxistes i jacobines del PSOE (i IU) un estat omnipotent era l'única manera de redistribuir el benestar social i garantir la cohesió nacional. En aquest marc, el teixit associatiu podia fer perillar la seva fortalesa alhora que desencaixava amb la idea d'igualtat uniformitzant que es propugnava. Des de les concepcions neoliberals del PP l'estat fort és la peça clau per assegurar el creixement econòmic i enfortir l'essència nacional. El tercer sector esdevé un agent perillós de crítica i desestabilització, només útil per abaratir els costos d'alguns serveis socials.

Des d'un punt de vista democràtic, progressista i nacionalista és d'una gran miopia adoptar uns plantejaments polítics que rebutgen les vies transformadores que van més enllà de l'estat. La transformació social només serà veritablement sòlida i perdurable si està basada en una societat forta i cohesionada i no només amb un estat eficaç,  totpoderós i uniformitzador.

Aquest replantejament hauria de traduir-se, entre d'altres, en iniciatives que: i) millorin i aprofundeixin el diàleg amb el teixit associatiu; ii) fomentin les experiències d'autogestió i autoorganització, és a dir, traspassin en la mesura del possible la capacitat de gestió i decisió als afectats, o al seu defecte a les institucions més properes al ciutadà; iii) construeixin un cos legislatiu que faciliti i clarifiqui la tasca associativa, l'actual és inadequat, burocratitza i obstaculitza la seva tasca; iv) Posin al servei del tercer sector recursos necessaris i planifiquin el seu desenvolupament tal com es fa amb el sector privat. 

La nostra illa no pot quedar òrfena del tercer sector si vol continuar prosperant. Ni el sector públic, ni el sector privat poden substituir al teixit associatiu en el que li pertoca fer: transformar la societat més enllà de l'estat.

* Diario Menorca: Mirador Nacionalista, novembre de 2000.