BALLARINA MARE, BALLARINA*

Jo encara no sé què vull ser de gran, però suposo que ballarina, que és el que la meva mare vol que jo sigui, i per ço quan ella em demana que què vull ser, doncs li dic que ballarina, mare, ballarina, perquè és el que ella vol, però jo no n'estic segura de voler-ho ser, perquè els meus pares mai no em deixen baixar a jugar al carrer al carrer ni em deixen menjar gelat, mai no puc anar a jugar a la xarranca amb les meves amigues, bé, però això que dic és una mica mentida perquè a vegades sí que em deixen anar-hi, i llavors la mare es queda guaitant per la finestra per veure a veure què fem, no sigui que prenguis mal, Magalí, ¿i si et clavessis aquell tros de teula?, amb les puntades de peu que li feis no vull ni imaginar què pot passar, i per ço les meves amigues sempre se'n riuen, de mi, però no dels meus pares perquè diuen que fan molta por, i quan jo baixo a jugar amb elles, que ja he dit que són ben poques vegades, i dic que vull jugar a la xarranca, que és el joc que més m'agrada, em contesten que ja hi vam jugar ahir, Magalí, i que avui jugarem a l'elàstic, que és molt més divertit, i a mi no em sembla pas tan divertit com elles diuen i no m'agrada gens jugar-hi, i penso que elles són males nenes, perquè saben que jo no hi sé jugar, i les estovaria ben fort si no fos perquè ells són més i jo estaria tota sola contra totes elles i perquè la mare em diu que no s'ha de pegar a la gent, i és clar, no les estovo i m'enrabio i em quedo asseguda al marxapeu de la voravia i se m'embruta la faldilla de l'escola o m'assec al portal de la botiga de la senyora Marieta que no sé perquè li diuen així si és tan vella que jo em penso que un d'aquests dies es morirà com tota la gent vella, i em quedo mirant com juguen les meves amigues fins que m'avorreixo o fins que la mare em crida per anar a rentar-me les mans per sopar, i quan entro a casa la meva mare em demana ¿per què plores, filleta meva?, i jo li dic que perquè elles no volen jugar amb mi, mare, i ella em clava l'espardenya al clatell, ho faig pel teu bé, Magalí, mai no n'aprendràs, i jo no sé què és el que he d'aprendre, i de jugar a l'elàstic ningú no me'n vol mostrar, i la meva mare em diu que quan siguis més gran ens donaràs la raó al teu pare i a mi, ja ho veuràs, i jo de moment ni sé què és això ni sé si la tenc o no, però quan la tengui primer la donaré al pare, que ell venta molt més fort que la mare i perquè la meva mare a vegades es conforma si li dic que jo vull ser ballarina, mare, ballarina, que és el que ella vol i també el que volia que la meva germana fos, però jo no l'he vista ballar mai, i la meva germana diu que quan sigui gran m'adonaré de tot el que passa a casa, és clar, ets massa petita, Magalí, me'n vaig de casa, germaneta, sí, per sempre, però un dia vindré a buscar-te, ara encara ets massa petita per venir amb mi, i jo ja n'estic cansada de ser petita, jo tenc moltes ganes de ser gran per veure què passa o almenys per poder ventar les meves amigues del carrer encara que siguin moltes més que jo i sobretot per poder tenir tanta força com el pare, que jo l'he vist com estripa per la meitat aquell llibre groc dels telèfons només amb les mans, i així també podria menjar gelat quan jo volgués, perquè els pares no me'n deixen menjar cada dia, però ells sí que en mengen, la mare diu que ploro massa i ara només me'n deixen menjar els diumenges si no he plorat en tota la setmana, però això és molt difícil perquè el pare em pega i com que em fa mal he de plorar, i si ploro encara em pega més i jo també ploro més, i tenc molta ràbia a les meves amigues perquè elles en poden menjar sempre que volen, i és clar, és per això que em fan tanta ràbia i suposo que també la meva germana té ràbia, perquè ella tampoc no en menja de gelat encara que ella no plora tant com jo, tret de quan va tornar a casa, que jo pensava que venia a buscar-me com m'havia dit, però quan vaig veure que venia amb els senyors policies vaig saber que no tornava a buscar-me, perquè és més gran, diu la meva mare, no plora tant perquè és més gran, però aquell vespre sí que va plorar, que jo ho sentia tot des de la meva habitació, i la meva germana estava a la seva habitació plorant amb el pare, i a vegades no sé si vull ser gran, perquè també peguen a la meva germana per molt gran que sigui, i tu de gran, ¿què seràs, Magalí?, i jo li contesto com sempre, ballarina, mare, ballarina, que és el que la meva mare vol, perquè la meva mare també sap pegar, encara que no tan fort com el pare, que jo vaig veure com pegava a la meva germana dimarts i la meva germana va plorar molt i després, quan el pare va tornar de la feina, li va pegar més i ella també va plorar més i va cridar molt i com que avui és divendres suposo que no menjarà gelat aquest diumenge, i jo també vaig plorar com sempre, perquè no m'agrada veure com la meva germana plora, i el pare també em va pegar a mi, i la meva mare també, com sempre, i després de plorar jo sempre em tanco a la meva habitació per jugar amb les nines i unes tisoretes de cosir per obrir les nines com si fossin els pares, que és el que la meva mare diu que he de fer, jugar amb nines en lloc d'estar-te tot el sant dia pel carrer asseguda a la vorada i embrutant-te les faldilles, i després sopem tots menys la meva germana que diu que no té gana, i després de sopar la mare vol sentir què serà la meva nena de gran, ¿eh Magalí?, i jo li dic com sempre que ballarina, mare, ballarina, que és el que ella vol i el pare riu i em fa un petó de bona nit i m'agafa en braços per portar-me al llit i fer-me més petons i pessigolles i li put la boca i em fa més petons i més pessigolles i em posa el pijama mentre em fa més petons i pessigolles pertot i jo agafo les nines per jugar una mica més i ell no vol perquè diu que ara has de jugar una estoneta amb el pare i em fa més petons i jo agafo les tisoretes i ell em fa més petons i a mi no m'agraden els petons del pare.

*Homus, Dani Bagur (ed.). Menorca. 2000.