| GLOSES PEL SUD
I
Les gràcies jo vull dar
a tots els que llegireu
els símbols de meva veu
que aquí vull estampar,
es temps esper no perdeu
paint es meu pensar.
II
Actual s’assumpte és,
des qual vos xerraré,
escrit hi ha molt paper
blanc de retxes o quadrets
uns embruten ses parets
altres un banc des carrer.
III
Sembla que de poc ençà
sa memòria hem perdut,
es govern vol un embut
a n’es dret de Gibraltar
i no poden recordar
quan Espanya era sud.
IV
Molts van haver d’emigrar
i van esser ben rebuts
a l’Habana qualcuns
o a França a veremar
així allà van gosar
de feina, pa i fruits.
V
Jo que no crec en Déus
ni en verges ni en sants,
tampoc amb els governants
ni cristians ni jueus
si penses i te seus
em venen interrogants.
VI
Qui d’aquest món ha triat
un origen paternal?
ni mussols ni pardals
ni polítics carregats,
blanquets, negres o mulats
de s’atzar tots som regals.
VI
Quatre llenyes fermades
cap embornal ni arjau
es timó si cau no cau
ses veles foradades,
vides desesperades
cerquen menjar, cerquen pau.
VII
Pocs són els qui arriben
molts es neguen pes camí,
cementiri submarí
ple d’ànimes que criden,
-no hi ha dret! ells diven
jo volia ser d’aquí.
VIII
Quan un ha arribat
i els civils el troben,
si du papers comproven
per esser legalitzat,
si no és afortunat
a n’es jutges l’amollen.
IX
Ben contents tots esteim
qui Menorca habitam
ara que no patim fam
es pit inflam i treim
des passat mo-n’en reim
fórem moros oblidam.
X
Sang mesclada tots tenim,
terra de pas espès
sospirada per s’anglès,
es francès o sinònim
si història llegim
bastarda Menorca és.
XI
Aquí tenim mussuptàs,
s’albaida és lloc comú,
Mifsud llinatge d’algú,
de Binis un serralàs,
bevem aigua des cadaf,
sa pluja dins s’aljub.
XII
Es llenguatge humà
és cosa curiosa
fa posar rabiosa
una que vol escoltar,
un és “subsaharià”
si té sa pell negrosa.
XIII
Jo avui hem deman,
i aquell sud-africà?
que la l’aparheid defensà!
mateix nom li donam
que un qui es mor de fam
i d’allà se’n vol anar.
XIV
Jo desig un món més just
ja sé que és somiar
i que és fàcil xerrar
d’un assumpte tant robust,
noltros aquí asseguts
mans plegades i mirar.
XV
Açò de sa riquesa
és malaltia mortal,
tots els arbres de s’hortal
tenen corc i vellesa,
sa fruita occidental
fa regust d’acidesa.
XVI
Ara hem passat Nadal
tots amb sa panxa plena
semblam una balena
es menjar ens ha fet mal,
no crec que sigui normal
ningú gira s’esquena.
XVII
D’orient els reis vindran
els al·lots ben enganats
compram inutilitats
un carmel els hi daran
cap d’ells imaginaran
com els negres són tractats.
XIX
De globalització
també vos en parlaré
a Bruseles es banquers
i fan sa reunió
as carrer a un racó
pobres demanen doblers.
XX
A missa els capellans
passen sa panereta
per fer sa bereneta,
o dur-ho as castellans
ells ho ben invertiran
mai en sabrem sa neta.
XXI
Que m’en deis des futbol
porteries grossotes
a sa llotja carotes,
en Zidane fa un gol
en Gaspart com un mussol
el sud cus ses pilotes.
XXII
A sa televisió
solen fer molts de dies
per curar malalties
una telemarató,
del nord és es malaltó
sa lepra són tonteries.
XXIII
Som un poc exigerat
però tot és bastant trist
esper que es meu escrit
ningú hagi molestat,
açò és sa realitat
i volia fer un crit.
XXIV
Abans de plegar veles
un desig demanaré
mestissatge pes carrer
pa per totes ses terres
que s’acabin ses guerres
que vengui sa gent de bé.
XXV
He acabat s’acudit
supòs que no he cansat
no era sa voluntat
jo esper haver complit
que vos fagi bon profit
es botifarró amb pa.
|
