| Allà, a la tanca on els sentiments pasturen
hauríem de viure la deliciosa disciplina de la llibertat
ara que tot ens sembla de fragilitat il·limitada,
ara que presentim que no ens hem d'obsessionar
a voler anular el silenci més enllà de la paraula
que no deim perquè potser la ignoram
però que intuïm pertot arreu on ens sabem com el que som,
com tu i com jo,
amb la ferma convicció que tot hauria d'esser,
com a mínim, molt més fàcil.
POEMA FRUSTRAT A DONOSTIA
Ella que seu,
les seves cames precipitant-se per la falda,
la seva mirada plàcida sobre les escultures de Chillida,
i jo que assegut al penyal
començ el poema
que se suïcida sense darrera nota
-fóra ofensiu-
quan ell s'asseu suvora
i la besa a la galta tan tendrament
com jo hauria ideat l'altre,
inexistent,
poema.
BINISAFÚLLER
Ni la bellesa brutal dels illots d'en Marçal
abans que els turistes despertin.
Ni els braços i les cames esquitxats
de pintura blanca del xalet que pint amb l'amic.
Ni el brogit dels avions cercant l'aeroport
o cercant el cel.
Res no m'ha distret de tu
nedant. I els teus cabells llisíssims, de seda,
en sortir del blau salat de la mar.
I la mirada se'm neteja si ho escric.
MENORCA
Tanques,
tanques de frustracions.
Tramuntanades d'ajornaments:
projectes que només ho són,
arrencades, quan va bé, de cavall
i arribades, sempre, d'ase.
Traïcions, tancaments, pors
i indecisions sense cap ni peus:
illa,
enderrossall. |
