| DILLUNS
M'agraden els dilluns,
perquè no puc més de diumenges.
Massa jove per passar-los a la finestra,
esperant que torni ningú;
massa vell per vestir a la moda
i sortir a la caça dels riures buits.
M'agraden els dilluns,
perquè la feina m'agafa pel coll
i no em deixa sentir que estic sol.
ALLUNYAR-SE
Onomatopeia absurda
del
teu nom
que es trenca entre els meus llavis
i deixa tan sols la buidor
del
teu nom
fent-me més singular i trist.
Quedarà l'olor de resclosit,
fins que obriré els porticons
i una ventada, s'endurà
el repetit, agònic ressò
del
teu nom.
FRONTERER
En el límit del límit, està l'altra banda
els cartògrafs il·luminen la geografia de la raó,
a frontera passada tot és permès
i
no res.
Afinada Romana entre les mans
quedarà fora el que passi de cent grams.
Insulteu l'única veritat inamovible,
doncs tot és alhora banal i original
i el desordre, és la norma universal.
Tot i així...
Rodarà el molinet d'oracions
contra la malmenada senda
de l'atzar i la casualitat,
essència i suc de la pròpia vida.
Obligats els vells savis
a deixar néixer als llavis,
la pútrida flor de la mentida;
venent als nouvinguts
l'angoixa feta a mida
de la por, la gran por...
De l'altra banda estant
es dibuixa sense sentit,
intranscendent, distant,
el tranquil somriure de l'idiota.
LA PORTA
Fa molts anys
En el barri canalla de la ciutat portuària
al bar "los Claveles", les mosques jugaven
al voltant d'una guitarra que no vaig veure despenjar-se
mai,
dibuixaven ombres xineses damunt les taules de gastada
fòrmica,
un cartell anunciava "Se prohibe cantar y dar plamas".
La Autoridad.
La màquina reproduïa vells èxits
dels primers seixantes.
Assegudes, trencades per la llum grogosa i tardoral
dues putes filòsofes, orfes de clients, miraven
la porta.
És curiosa la porta, deia una.
si, respongué l'altra, quan entres és
l'Entrada i
quan surts és la Sortida.
Però la porta sempre és la mateixa, digué
la primera,
Mentre acabava la meva copa de "Machaquito",
vaig decidir matricular-me una temporada d'oient
a la universitat de "los Claveles".
Fa molts anys.
El bar ja no hi és
El barri ja no és canalla
El port és olímpic
Fa molts anys
Fa molts anys que em miro la porta. |
