|
UN DIA A LA PLATJA
Peus
d'arena
i aigua.
NOCTURN II
Nit molsuda.
Matinada de solituds.
No hi ha ningú a la platja quan,
mirant-la,
t'adones de la seva nuesa,
de la tendresa de les seves sines.
T'hi asseus cercant aixopluc
i una carícia d'arena.
Plàcida nit...
i és la remor de la mar...
un suau desig insistent...
Són les ones hores perdudes
són els peixos hores perdudes
són les roques hores perdudes
Miren els teus ulls l'encís
d'hores d'aigua que van i vénen
i totes són una: la mar. |