Sílvia Pons i Seguí · es Mercadal, 1978 · silvia@alfonducoedicions.com

Conte:

FARS

Poesia:

©O L L A G E (recull)

Presentació:

Va néixer a Maó fa 24 anys i és des Mercadal. És llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Lleida i actualment està fent el doctorat en teoria de la literatura a la mateixa universitat. Finalista del premi de narració curta de l'Institut Josep Miquel Guàrdia d'Alaior l'any 1995, amb l'obra Paroxismes de plaer; guanyadora del segon accèssit del Premi de Poesia Joan Duch de Juneda 2001 amb l'obra Collage, inclòs dins el recull titulat Fars editat per l'Editorial Fonoll de Juneda (Lleida); participant com a poeta en una antologia de joves poetes menorquins, en procés d'impressió, inclosa dins la col·lecció Xibau, que organitza la Secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) i finalista del Premi de Narració Curta Illa de Menorca, l'any 2002 amb el relat Fars.

 

 

© O L L A G E

POETES FANTASMA

Caminaven al ritme de New York New York
perquè feien versos
i els vam descobrir.
Ara caminen amb el cul estret al ritme d'una marxa.

 

 

TEMPS

Quan torni
la roda del temps haurà donat moltes voltes,
només la tassa del wàter continuarà freda,
al matí.

 

 

RELLOTGES

Tics tacs de rellotges nocturns
s'ofeguen dins el somni
i retronen dins l'insomni.

 

 

ABSÈNCIA

Esdevindré misantropa.
Observaré la vida
des de l'ullet de bou
del meu vaixell de fusta

No em llançaré al mar per por d'ofegar-me
i envejaré qui neda feliçment
per les aigües rabioses
de l'indòmit planeta de joguina.

 

 

VÒMITS

Panxes que vessen.
Que teniu serradures?
Vòmits corren pels rierols
de les petites i quadrades rajoles vermelles.
Farem del portal una estable.

 

 

LLÀGRIMA

Vaig obrir el llibre
i una llàgrima el va foradar
i també la taula
i el terra
i em vaig escórrer pel buit.
Ara encara tinc més mal.

 

 

POBLE

Imagino un poble
on les persones són poemes.
Jo vaig pel carrer llegint la gent.

 

 

FOSCOR

Què feu?
No enceneu els llums!
No ho veieu que es contrauen
les pupil·les de la foscor?

 

 

PEIXERA

Desert d'aigua
amb petjades de peix
i palmeres de corall.

 

 

FAR

Un, dos, un.
Freqüència de llum
que descobreix
trams de la nit.

 

 

MORT

Ara que el meu cos ja no té ombra
i cada nit és un ball d'ossos,
no hauré de fugir més del sol
per por de desdoblar-me.

 

 

TOLL

Mirall tremolós
de bellesa invertida
i temporalitat efímera.

 

 

CEMENTIRI

Pales plenes,
nínxols plens,
aire ple,
de mort.

2n accèssit al 3r Premi de Poesia “Joan Duch”, Novembre de 2001.